Colors. El blanc, com t'imagines la veu del blanc? Ostres no, aquest no era el tema. Us volíem explicar una altra cosa: com els esquimals, que tenen infinitats de noms per designar als blancs que per nosaltres són això; simplement blancs, també hi ha infinitats de sentiments envers una paret blanca. Pot causar benestar o pot causar pànic. Nosaltres em arribat a la conclusió que aquest estat davant d'una superfície blanca depèn de molts factors. Primer de tot, i molt útil en cas d'anàlisi de les situacions, cal pensar en l'experiència que tenim amb les parets dels llocs on em viscut. Així trobem dos casos ben diferents. En primer lloc una infantesa marcada per parets on és difícil trobar-hi cap color ja que estan, en disposició tetris, plenes de quadres. Aquesta situació va canviar quan el subjecte va arribar a l'adolescència i els seus pares van decidir treure tots els quadres i començar a deixar parets blanques, per fi veia la llum i es treia de sobre una llarga tradició d'escola pictòrica. Un segon subjecte ha conviscut amb la mateixa situació d'un entorn marcat per paisatges i bodegons, però des que té raó de memòria no ha descobert mai un blanc darrera un dels quadres. Doncs habitacions de tots colors apostant pels més atrevits són el seu despertar.
Ara us em plantejat la situació, ara la casa està tota coberta de blanc, totes i cada una de les parets, fins i tot la rajola del bany, fins i tot la rajola de la cuina, ... tot és blanc.
Però no pas per gaire temps!


I com no, una picada d'ullet a un magnífic COLORS

Decidir on és què

La cuina no té volta de full, el bany és perfecte, el petit quarto amb un claustrofòbic bany simplement hi ha de ser. El menjador és un espai magnífic. Què és què a les altres tres estances? la primera començant per l'esquerra segons el mapa, la de l'armari empotrat a l'escala (un armari de dos metres de fons!), és per la gent que ens vulgui venir a visitar.
Perfecte, només ens queda decidir quina serà el lloc de treball i quina el lloc on dormir...
Difícil dedició, l'habitació més gran és la de la dreta.
L'habitació que dóna als veïns (són coneguts) també és la de la dreta.
Ells mateixos ens han demanat siusplau que no anem a aquella habitació perquè pel seu cantó hi tenen el seu dormitori i un bany. Ostres! però si és la més grossa i volem un llit gran!
Fem les proves corresponents i ens adonem que no hi podem instal·lar el dormitori (paraula que s'assembla massa a matrimoni i no m'agrada).
Les fresses del seu wc són molt fortes, i ens avisen que ells es lleven molt aviat per anar al gimnàs... D'acord doncs, l'habitació de la dreta serà el despatx i la del mig, el lloc on passar les nits.
Ja està decidit on hi ha què.

13+1

No voldríem pas posar números a les parets, doncs això implica un ordre de prioritats, i totes, esperem, tindran un raconet especial.
Doncs sapigueu que tenim 14 parets, bé, 13 d'aquelles que són, parets parets, és a dir, de maó i enguixades; n'hi ha una d'especial que és de fusta, sí , la paret de fusta! Un dia ja li dedicarem un post a aquesta.
Una ja quedarà presentada doncs passem a la següent, que no la segona; És la paret de la dreta, comença amb el bany gran i s'allarga pel bany petit fins arribar al despatx. Les façanes, la del carrer, amb tres finestres i un balcó. I la interior amb un gran finestral al menjador que dona al balcó, també inclou part de la cuina. La paret de l'esquerra, amb la cuina i la porta d'entrada. I ja entrem a les fronteres interiors, ara d'esquerra a dreta, la que separa l'habitació "de convidats" amb la nostra habitació, un xic més a la dreta la que separa el dormitori amb l'habitació d'estudi. Finalment una paret plena d'il·lusions, ja us explicarem més endavant perquè, i que conté les tres portes i fa de nexe amb les tres estances. Queda més o menys clar? A hores d'ara el panorama de la casa és un combinat de guix, maó, cables i una excepció; la cuina que ja està llesta!